Autor: Joan-Lluís Lluís
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent; 680
Sinòpsi:
De títol provocador i molt estimulant en els temps que corren, la novel·la neix de la pregunta: Què hauria passat si Franco, pressionat per Hitler, hagués entrat a la Segona Guerra Mundial declarant la guerra als aliats? Joan-Lluís Lluís proposa un personatge protagonista, Agustí Vilamat, nascut a Solsona el 1916, un antiheroi, que quan narra la història es troba en la trentena. Un home que treballa de corrector lingüístic, perquè és un enamorat de la llengua i és un gran lector, un lletraferit. Però la guerra del 1936-39 acaba portant-lo al camp d’Argelers, on la dona que estima morirà arran d’un bombardeig i això l’empenyerà a fer-se maqui i començarà una història de clandestinitat pel Vallespir. En aquest punt comença la ucronia de la història i una voluntat de venjança clara de l’autor a l’hora de matar Franco.
Jo soc aquell que va matar Franco, l’últim premi Sant Jordi, no és cap excepció en aquest gust pel repte, la descoberta i la paradoxa. El preàmbul situa el lector al 12 de juny de 1940 sota el títol ‘A partir d’avui seré un altre’. Tot seguit, en una ‘Relació breu però indispensable dels vint-i-tres primers anys de vida d’Agustí Vilamat, narrador’, coneixem el primer record del protagonista: en un accident fortuït, un nen tímid i obedient perd un ull per sempre. Aquest és l’heroi que robarà el cor del lector. Aquesta criatura fràgil, que s’ha proposat de no desobeir mai més els pares, és també la més poderosa i decisiva. I és des del cor de la seva intimitat que coneixerem uns fets col·lectius de gran alenada èpica.
Valoració: 6
