sábado, 28 de enero de 2017

La mecànica de l'aigua

La mecànica de l’aigua
Silvana Vogt
Isbn 978-84-15835-85-1
Mirmanda, 151
17,00 €
192 pàgines
L’Argentina es col·lapsa sota el pes de l’economia i s’ofega en la densitat dels gasos lacrimògens. La Vera no s’abraça al patriotisme per salvar-se del naufragi, tot al contrari, detesta aquest país que ha deixat sense llibres la seva pàtria imaginada: les llibreries. I decideix fugir amb una brúixola que no funciona i el seu gos Kantiano, l’únic ésser viu que en aquesta part de món no l’ha abandonada.
Que hi ha més d’una Barcelona, ho sap tothom. Hi ha la Barcelona de la Vera, la del nouvingut que sobreviu a mercè dels cops de sort. Hi ha la Barcelona de l’Eliseu, l’editor prestigiós, que aparentment porta una vida còmoda i aburgesada. També ell, un dia, va decidir trencar amb el seu destí. Qui sap si és per aquest motiu que decideix atorgar una oportunitat a la Vera, com si, de retruc, se la donés a ell mateix abans no sigui massa tard.
La mirada curiosa de la Vera és implacable sobre els nostres usos i costums. Però també tendra. Talment com ho és la prosa concisa i esmolada de la Silvana Vogt.

Últimas tardes con Teresa

Títol: Últimas tardes con Teresa
Autor: Juan Marsé
Editorial: RBA

Sinopsis: Dentro de la obra de Juan Marsé, Últimas tardes con Teresa ocupa un lugar especial y muy significativo, pues en ella se dan cita todos los elementos de su particular mundo narrativo, la geografía de su enorme talento. A lo largo de sus páginas nos encontramos con dos personajes cuya larga y feliz estancia entre los lectores les ha convertido, como siempre ocurre con los grandes tipos de la literatura, en mitos, encarnaciones de su tiempo. Teresa, muchacha rebelde, universitaria e izquierdista, hija de la burguesía catalana; y el inmigrante, chava, murciano y ladrón de motos llamado Pijoaparte viven una historia de amor que refleja todas las contradicciones de una época, el esplendor, la miseria y la mediocridad de las clases sociales, la ingenuidad del compromiso fácil y la amargura y el resentimiento de los perdedores, habitantes de un exilio interior en el que, forjados en tantas derrotas, sueñan como niños.

Valoración: 7,5