9788420683065
Ramiro Bernardez, un joven argentino de familia acomodada, regresa al
bochorno del Chaco despues de haber terminado sus estudios en Francia.
Un medico amigo de su padre le invita a cenar a su casa. Alli se queda
prendado de la irresistible, misteriosa e insinuante belleza de su hija
Araceli, cuya sensualidad se ve acentuada
martes, 18 de octubre de 2016
jueves, 18 de febrero de 2016
Retorn a Killybegs
Títol: Retorn a Killybegs
Autor: Sorj Chalandon
Editorial: Edicions de 1984
Col·leció: Mirmanda, 118
'Ara que s'ha descobert tot, els altres parlaran per mi. L'IRA, els anglesos, la família, els coneguts, alguns periodistes que no he vist mai. N'hi haurà que s'atreviran a explicar-vos per què i com he traït. Potser s'escriuran llibres sobre mi. [...] No feu cas del que diguin. No us fieu dels meus enemics, i encara menys dels meus amics. Eviteu els qui pretenguin haver-me conegut. Ningú no ha estat mai dins la meva pell. Ningú. Si ara parlo, ho faig perquè sóc l'únic que pot dir la veritat. Perquè, després de mi, espero el silenci.' Aquesta extraordinària novel·la, guanyadora del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa 2011, escrita en un to directe i personalíssim, ens parla d'un tema sensible: les circumstàncies d'extrema duresa que van haver de viure durant anys els independentistes irlandesos de Belfast. Retorn a Killybegs és la hist.ria d'un traïdor a la seva comunitat, per. també el relat del balanç d'una vida que retorna als orígens. Tot aix. fa que la seva lectura esdevingui urgent, poderosa, inajornable. Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser durant molt de temps periodista al diari Libération abans d'incorporar-se a Le Canard enchainé. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquem Une promesse (2006, premi Médicis), Mon traitre (2008) i Le quatrième mur (2013, premi Goncourt dels Instituts).
Autor: Sorj Chalandon
Editorial: Edicions de 1984
Col·leció: Mirmanda, 118
'Ara que s'ha descobert tot, els altres parlaran per mi. L'IRA, els anglesos, la família, els coneguts, alguns periodistes que no he vist mai. N'hi haurà que s'atreviran a explicar-vos per què i com he traït. Potser s'escriuran llibres sobre mi. [...] No feu cas del que diguin. No us fieu dels meus enemics, i encara menys dels meus amics. Eviteu els qui pretenguin haver-me conegut. Ningú no ha estat mai dins la meva pell. Ningú. Si ara parlo, ho faig perquè sóc l'únic que pot dir la veritat. Perquè, després de mi, espero el silenci.' Aquesta extraordinària novel·la, guanyadora del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa 2011, escrita en un to directe i personalíssim, ens parla d'un tema sensible: les circumstàncies d'extrema duresa que van haver de viure durant anys els independentistes irlandesos de Belfast. Retorn a Killybegs és la hist.ria d'un traïdor a la seva comunitat, per. també el relat del balanç d'una vida que retorna als orígens. Tot aix. fa que la seva lectura esdevingui urgent, poderosa, inajornable. Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser durant molt de temps periodista al diari Libération abans d'incorporar-se a Le Canard enchainé. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquem Une promesse (2006, premi Médicis), Mon traitre (2008) i Le quatrième mur (2013, premi Goncourt dels Instituts).
El hombre sin talento
Títol: El hombre sin talento
Autor: Tsuge, Yoshiharu
Editorial: Gallo Nero
Publicado en Japón en 1985, El hombre sin talento es la historia de Sukezo Sukegawa, un dibujante de manga sin éxito que se improvisará vendedor de piedras y de cámaras fotográficas antiguas pero fracasará en todo sin excepción.
Las ansias por solucionar su desastrosa situación económica le llevarán a fantasear con hacerse monje o con descubrir una cura para el cáncer o las hemorroides.
Obra de culto, El hombre sin talento es también un fascinante viaje a través de la cambiante sociedad japonesa donde siguen abiertas las heridas de la desastrosa derrota de la Segunda Guerra Mundial y donde se respira el profundo trauma generado por su rápida conversión a una sociedad de consumo.
Yoshiharu Tsuge nació en 1937 en Tokio. Personaje misterioso y escurridizo, es el artífice de una de las obras más singulares e innovadoras dentro de la industria del manga. Sus publicaciones podrían enmarcarse dentro de tres bloques distintos: uno inspirado en los viajes, otro en los sueños y el último, al que pertenece El hombre sin talento, que es autobiográfico y nostálgico. Todas sus historias son crudas y están salpicadas de tintes oníricos y surrealistas.
En 1987 publica Despedida, su última obra. No volvió a dibujar. Su vida constantemente en vilo entre la pobreza y la depresión, se descompuso. Decidió quedarse al margen de la sociedad o, más bien, eligió hacerlo de una vez por todas. Emprendió varios negocios fallidos (vender cámaras, por ejemplo), pero el aburrimiento siempre terminó por vencerle. Si dejó de dibujar no fue por una razón concreta, simplemente dejó de hacerlo.
Autor: Tsuge, Yoshiharu
Editorial: Gallo Nero
Publicado en Japón en 1985, El hombre sin talento es la historia de Sukezo Sukegawa, un dibujante de manga sin éxito que se improvisará vendedor de piedras y de cámaras fotográficas antiguas pero fracasará en todo sin excepción.
Las ansias por solucionar su desastrosa situación económica le llevarán a fantasear con hacerse monje o con descubrir una cura para el cáncer o las hemorroides.
Obra de culto, El hombre sin talento es también un fascinante viaje a través de la cambiante sociedad japonesa donde siguen abiertas las heridas de la desastrosa derrota de la Segunda Guerra Mundial y donde se respira el profundo trauma generado por su rápida conversión a una sociedad de consumo.
Yoshiharu Tsuge nació en 1937 en Tokio. Personaje misterioso y escurridizo, es el artífice de una de las obras más singulares e innovadoras dentro de la industria del manga. Sus publicaciones podrían enmarcarse dentro de tres bloques distintos: uno inspirado en los viajes, otro en los sueños y el último, al que pertenece El hombre sin talento, que es autobiográfico y nostálgico. Todas sus historias son crudas y están salpicadas de tintes oníricos y surrealistas.
En 1987 publica Despedida, su última obra. No volvió a dibujar. Su vida constantemente en vilo entre la pobreza y la depresión, se descompuso. Decidió quedarse al margen de la sociedad o, más bien, eligió hacerlo de una vez por todas. Emprendió varios negocios fallidos (vender cámaras, por ejemplo), pero el aburrimiento siempre terminó por vencerle. Si dejó de dibujar no fue por una razón concreta, simplemente dejó de hacerlo.
De mica en mica s'omple la pica
Títol: De mica en mica s'omple la pica
Autor: Jaume Fuster
Editorial: Ed. 62
Resum:
L’Enric Vidal torna a Barcelona, després de passar una temporada a l’Àfrica. Necessita diners i la seva germana, la Júlia, li diu que l’Andreu Rodergues, l’home amb qui ella manté una relació, està buscant un xicot espavilat, que tingui carnet de conduir i passaport. Després de l’entrevista per aconseguir la feina, l’Enric sent una conversa telefònica d’en Rodergues amb una persona i aquest l diu que ja té el brètol capaç de tot per una mica de diner.
A l’endemà la Júlia li diu al seu germà que ha trucat l’Andreu i que li han donat la feina. Després d’haver sentit la conversa telefònica i amb el que li deia en Rodergues, que li deixaven un cotxe i havia d’anar a quatre països, l’Enric Vidal va sospitar que tot allò era un negoci brut. Va demanar més diners del que li oferien per fer allò. Es van posar d’acord, totes les despeses pagades i vint mil duros quan tornès a Barcelona. Amb el cotxe que li deixaven havia d’anar cap a Lió, després a Wintherhur , on li donaríem un altre vehicle, d’allí a Àustria: Salzburg, Viena, Graz, i després a Venècia, Milà i Gènova. D’Itàlia altre cop a Lió, on li tornaran el cotxe que tenia i després cap a Barcelona. En el viatge coneix una noia, la Bebel, que es queda amb ell. L’Enric Vidal sospita que en el cotxe porta alguna cosa, però per més que busca no troba res. Una vegada a Barcelona es troba en Rodergues, mort. La seva germana morta, simulant un suïcidi amb gas. En el banc no li paguen el teló dels vint mil duros, tenen ordres d’avisar la policia perquè els han dit que el teló és robat.
Així que, l’Enric Vidal s’ha d’amagar, però al mateix temps investiga tot allò pel seu compte ja que ell vol cobrar els diners. Va aconseguir descobrir un nom, Jaume Romagosa. Però per més que insistia no aconseguia trobar-lo. Sempre hi havia algú disposat a donar-li una pallissa. Fins que va saber què hi havia al cotxe; un amagatall on hi col•locaven els diners d’un desfalc a la fàbrica d’en Romagosa. L’Enric Vidal troba els llibres de la fàbrica amb els que es podia demostrar el desfalc, però llavors segresten la Bebel. Amb l’ajuda d’un amic aconseguiex entrar en una festa, on allibera la Bebel i li diu que vagi a avisar a la policia. Per fi l’Enric coneix en Romagosa, i li diu tot el que ha descobert. La seva germana era la dona d’en Roderues, va ser ella que el va matar instada pel seu germà, el qual va fer matar la Júlia. Set morts, tot per tapar negocis bruts, il•legals. En Romagosa li ofereix a l’Enric Vidal el lloc d’en Rodergues i un taló de tres-centes mill pessetes. L’Enric Vidal estava cansat, molt cansat…
Autor: Jaume Fuster
Editorial: Ed. 62
Resum:
L’Enric Vidal torna a Barcelona, després de passar una temporada a l’Àfrica. Necessita diners i la seva germana, la Júlia, li diu que l’Andreu Rodergues, l’home amb qui ella manté una relació, està buscant un xicot espavilat, que tingui carnet de conduir i passaport. Després de l’entrevista per aconseguir la feina, l’Enric sent una conversa telefònica d’en Rodergues amb una persona i aquest l diu que ja té el brètol capaç de tot per una mica de diner.
A l’endemà la Júlia li diu al seu germà que ha trucat l’Andreu i que li han donat la feina. Després d’haver sentit la conversa telefònica i amb el que li deia en Rodergues, que li deixaven un cotxe i havia d’anar a quatre països, l’Enric Vidal va sospitar que tot allò era un negoci brut. Va demanar més diners del que li oferien per fer allò. Es van posar d’acord, totes les despeses pagades i vint mil duros quan tornès a Barcelona. Amb el cotxe que li deixaven havia d’anar cap a Lió, després a Wintherhur , on li donaríem un altre vehicle, d’allí a Àustria: Salzburg, Viena, Graz, i després a Venècia, Milà i Gènova. D’Itàlia altre cop a Lió, on li tornaran el cotxe que tenia i després cap a Barcelona. En el viatge coneix una noia, la Bebel, que es queda amb ell. L’Enric Vidal sospita que en el cotxe porta alguna cosa, però per més que busca no troba res. Una vegada a Barcelona es troba en Rodergues, mort. La seva germana morta, simulant un suïcidi amb gas. En el banc no li paguen el teló dels vint mil duros, tenen ordres d’avisar la policia perquè els han dit que el teló és robat.
Així que, l’Enric Vidal s’ha d’amagar, però al mateix temps investiga tot allò pel seu compte ja que ell vol cobrar els diners. Va aconseguir descobrir un nom, Jaume Romagosa. Però per més que insistia no aconseguia trobar-lo. Sempre hi havia algú disposat a donar-li una pallissa. Fins que va saber què hi havia al cotxe; un amagatall on hi col•locaven els diners d’un desfalc a la fàbrica d’en Romagosa. L’Enric Vidal troba els llibres de la fàbrica amb els que es podia demostrar el desfalc, però llavors segresten la Bebel. Amb l’ajuda d’un amic aconseguiex entrar en una festa, on allibera la Bebel i li diu que vagi a avisar a la policia. Per fi l’Enric coneix en Romagosa, i li diu tot el que ha descobert. La seva germana era la dona d’en Roderues, va ser ella que el va matar instada pel seu germà, el qual va fer matar la Júlia. Set morts, tot per tapar negocis bruts, il•legals. En Romagosa li ofereix a l’Enric Vidal el lloc d’en Rodergues i un taló de tres-centes mill pessetes. L’Enric Vidal estava cansat, molt cansat…
Suscribirse a:
Entradas (Atom)