Daniel Glattauer
La campana
Tocs; 75
Relació a través de mails entre Emmi Rothner dona casada amb 2 fills que no són seus i Leo Leike separat i professor d'universitat.
A Contra el vent del nord (La
Campana en català i Alfaguara en castellà) Daniel Glattauer recupera el
gènere epistolar, amb la novetat que no es tracta de cartes
tradicionals sinó de correus electrònics. Leo rep per error un
correu electrònic de l’Emmi, que en realitat vol cancel·lar una
subscripció a una revista i s’inicia una relació a distància que cada
cop esdevé més íntima. L’Emmi està casada i en Leo surt d’una
relació difícil. Al llarg de l’intercanvi de missatges el lector
s’adona de com canvien els sentiments i els punts de vista de l’un i de
l’altre Una revisió dels clàssics de la novel·la romàntica epistolar,
un gènere que ha donat obres mestres de la literatura, portada als
nostres dies.
Un avís per als lectors que s’hagin pogut espantar després de llegir aquesta breu sinopsis: Contra el vent del nord no és una comèdia romàntica ni una novel·la rosa.
És veritat que l’autor revisita temes tan gastats com la delicada
frontera entre l’amistat i l’amor, la infidelitat, la gelosia, la
importància de l’aspecte físic, però ho fa sense avorrir. S’arribaran
mai a conèixer en persona? És la pregunta que ronda pel cap del lector
des de la primera línia i és el leit motiv que manté la tensió fins al
final gràcies al fet que l’autor retarda contínuament però de manera
hàbil la possible trobada entre els dos personatges.
Glattauer aconsegueix una cosa molt
difícil: basteix una relació entre dos personatges que només tenen per
identificar-se l’un a l’altre les paraules. No es poden fixar en
l’aparença física, els gestos o la veu de l’altre. L’autor fa gala
d’una prosa clara i ràpida, que juntament amb la brevetat dels
missatges, fan que la novel·la sigui ràpida de llegir. Però no pas
buida de contingut ni intranscendent, sinó excitant, en ocasions còmica i en d’altres trista i amarga. Com la vida mateixa.
